Avui passava algo... era un dia diferent... Al matí tant quan m'ha agafat la mama per donar-me teta com el papa per jugar amb mi, he notat alguna cosa en ells diferent als altres dies; els seus cors bategaven més de pressa, reien, estaven molt contents. A la tarda, mentre menjava han estat mooooolta estona parlant amb les enfermeres (la Laura i la Marta), els feien preguntes, reien... i després, quan m'han deixat al llitet he sentit que es despedien de totes les enfermeres i del David també. El David és el papa de l'Arnau i tant ell com la Cristina (la seva mare) s'han fet bons amics amb els papes. No sé ben bé què devia passar avui, em sembla que em queda poc d'estar aquí dins i suposo que per això els papes deuen estar tant contents. Si és així, bufffff, jo em posaré molt contenta també. Tinc tantes ganes de veure el lloc on aniré a viure!!!!!! I mira que aqui hi estic molt bé i em cuiden molt i molt totes, però és que amb els papes.... buffffff.... s'hi està molt millor!!!!!!
Aquests dies, el papa no para de fer-me fotos. Me'n fa tantes!!!!! Quan menjo, quan dormo, als braços de la mama, sobre el coixí, quan em canvien... no sé perquè me'n fa tantes, suposo que deu ser perquè la càmera que té és nova (jejejje ja he vist que no és la mateixa dels primers dies..). Aqui en teniu algunes:
En fi, demà ja veurem si passa alguna cosa.
Bona nit.
Avui peso 1,915 kg
3 comentaris:
Bona nit, Anna... descansa bé, preciosa... que aviat vas cap a caseta :-))
Jo també vaig a dormir, avui estic molt cansada i ja tanco la finestra aquesta que es diu "PC". Bona nit, preciosa :-)
(El teu papa també es deu haver portat bé, i segur que els Reis li han portat una càmera nova jeje)
Anneta... uf no saps que content em fas... sigues bona i no ploris si no és que tens gana eh... tens molta sort, els teus papes no es separaran de tu i ja saps que t'estimaran molt, descansa molt i cuida'ls tant com ells a tu...
Hola guapa!!! me entenderás aunque no esté en catalán no?? tu mami hace unos diez años (increíble) andaba en chats de baloncesto y se encontró conmigo. La distancia nos ha permitido vernos una sola vez y ha impedido que llevemos una amistad más cercana, hablando físicamente. Porque de alguna manera y por algo especial igualmente nos llevamos en el corazón y yo la considero una persona importantísima para mí, así que imagínate a tí, su hija. Con el agravante de que os llamáis igual que yo, ella y tú, así que bienvenida, otra Ana más al mundo, para mí "la toquina", ya te lo explicará mamá pronto. Muchísimos besos desde Asturias.
Publica un comentari a l'entrada